Ruta Selfie

El Mur del Temps (Godall).

 A Godall, la pedra seca forma part de la identitat del poble i del paisatge.

Des de la Plaça Nova es pot entendre com els marges i les barraques han transformat la Serra de Godall en un espai aprofitable, convertint pendents i roques en feixes de cultiu.

Aquestes construccions, fetes només amb la força de les mans i la gravetat, són el resultat del treball de generacions de margers que van saber ordenar el territori amb paciència i precisió.

Els marges deixen passar l’aigua, protegeixen el sòl i serveixen de refugi per a la fauna i la vegetació.

Són una arquitectura viva que respira i que ha resistit vents i temporals durant segles.

El paisatge es pot entendre a través dels sentits: el silenci de la serra, que sembla guardar l’eco del martell antic; el tacte rugós de la pedra, que conserva la calor del sol; i l’olor de romaní i terra seca, pròpia del secà mediterrani.

Aquest patrimoni és un llegat dels avantpassats, que van construir barraques, cocós i quilòmetres de marges per poder treballar la terra i garantir la supervivència.

Avui, la tècnica de la pedra seca és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i continua essent un exemple de sostenibilitat.

Entre les escletxes d’aquestes parets hi viu una biodiversitat essencial, amb insectes i rèptils que contribueixen a la salut dels cultius.

Les oliveres que creixen entre els marges produeixen un oli intens gràcies a la protecció tèrmica de la pedra.

Godall és, en essència, un territori que ens recorda el valor de l’equilibri i de la memòria construïda pedra a pedra.