Ruta Selfie

L’Assut de Xerta i Tivenys: el cor de l’aigua de l’Ebre.

Sents la remor profunda de l'aigua trencant-se i la flaire humida del bosc de ribera.

Davant teu s’estén l’Assut de Xerta i Tivenys, una gran diagonal de pedra que, des de fa segles, modela el destí de la conca baixa de l’Ebre.

D’origen medieval i amb arrels àrabs, aquest dic de tres-cents metres uneix dues ribes i ha resistit riuades gràcies a la solidesa del seu molí renaixentista, que va passar de moldre blat a generar electricitat per als pobles veïns.

Des d’aquest punt neixen les dues grans artèries que alimenten el Delta.

El Canal de la Dreta, inaugurat el 1857, deriva l'aigua de l'Assut de Xerta per regar els conreus de Xerta, Aldover, Roquetes, Tortosa, Amposta, Sant Jaume d'Enveja, Muntells i La Ràpita, fins a arribar al Delta de l'Ebre.

El Canal de l'Esquerra, en funcionament des de 1912, abasteix Tivenys, Bítem, Tortosa, Campredó, l'Aldea, Camarles, l'Ampolla i Deltebre. Sense aquests dos canals, el Delta de l'Ebre i els seus extensos arrossars no serien el paisatge agrícola que coneixem avui.

Durant segles, l’Assut va ser una barrera infranquejable per als peixos migradors.

Però el projecte LIFE MigratoEbre ha restituït la connectivitat ecològica amb la rampa de peixos més gran de Catalunya: 236 metres de longitud i un pendent suau que permet a espècies com l’anguila o la llamprea remuntar el riu de nou.

Amb sensors i càmeres subaquàtiques, la vida fluvial recupera el seu camí natural entre les muntanyes i el mar.

L’Assut és, avui, un punt clau per entendre la història, l’aigua i la biodiversitat de les Terres de l’Ebre.