Ruta Selfie

Alfara de Carles: La verticalitat de la vida i el pas de l’Airosa.

A Alfara de Carles, el límit entre el món humà i el regne de les cabres es fa difús.

Aquí, als Ports, els lligallos són rutes verticals que s’enfilen pels barrancs buscant la frescor de les pastures altes quan la plana crema.

El paisatge és un mirall de resiliència: les crestes de l’Airosa, pentinades pel vent, mostren un caos mineral on el lligallo és l’únic fil d’ordre, traçat per segles de pas d’ovelles i de la cabra blanca.

Alfara ha estat sempre un punt de transició, l’últim respir dels pastors abans de la solitud dels cims, i un guardià d’un coneixement ancestral que avui forma part de la Reserva de la Biosfera.

Recórrer aquests camins és entrar a l’escola del silenci, trencat només pel vent i el xiulet precís del pastor que guia el ramat amb el gos d’atura.

Les esquelles marquen el ritme d’una terra que mai ha deixat de parlar.

El paisatge revela detalls que transformen la mirada: roques modelades pel vent, pins que lluiten per créixer en vertical i l’aigua clara que baixa dels barrancs amb una energia que contrasta amb la calma de la plana.

La pedra calcària, polida pel pas del bestiar, explica històries de segles.

Alfara és també memòria viva: els pastors llegien l’hora amb les ombres de la muntanya, els murs de pedra seca encara sostenen els camins i molts lligallos servien per baixar el gel dels cims cap a Tortosa.

En aquest territori, cada pas recorda que la vida sempre s’ha mogut entre la pedra i la persistència.