Ruta Selfie

Tivissa: El jardí esculpit entre cingles.

Des d’aquest punt elevat de Tivissa, el paisatge s’obre com un gran mapa on es barregen muntanyes blanques, valls estretes i camps treballats amb paciència.

Les serres de Tivissa i Llaberia formen un escenari trencat i espectacular, i als seus peus s’estén el que molts anomenen el jardí conreat: oliveres, vinyes i ametllers que ocupen cada racó de terra fèrtil. Des d’aquí es veu clar com conviuen dos mons: els boscos d’alzines i pins que cobreixen les carenes i els conreus que mantenen viu l’espai obert.

Aquest equilibri és essencial per a la fauna, especialment per a rapinyaires com l’àguila cuabarrada, que necessita els cingles per niar i els camps per caçar.

La pedra és protagonista a Tivissa.

No només forma la defensa natural del poble, sinó que també ha estat la matèria primera de marges, camins i antics forns de calç amagats entre la vegetació. Aquests forns recorden una època en què la muntanya proveïa tant el material com el combustible per emblanquinar les cases del poble.

Tot funcionava en un cercle pràctic i sostenible.

Des de la talaia, els sentits també hi juguen: l’Ebre serpenteja al fons, l’olor de resina i herbes omple l’aire i la roca calcària, aspra i plena de fòssils, explica que aquest territori va ser mar fa milions d’anys.

A prop, el Castellet de Banyoles recorda que ja els ibers valoraven aquest mosaic de riu, ramaderia i conreus.

I les valls tancades, amb microclimes sorprenents, mostren que Tivissa és un petit món ple de contrastos.